Ortodòncia, Tractament, Tractament Ortodòncia
Alineadors Transparents: En què consisteix el tractament?
L’ortodoncista fa el diagnòstic del problema: a més de realitzar la história clínica i l’exploració, que són la base del tractament, pren unes mides de les dents i fa unes radiografies. Es confeccionen uns models de dents virtuals i aquests es modifiquen per a obtenir el millor resultat final desitjat. Aleshores es preparen uns models intermitjos i per a cadascun es confecciona una funda plàstica. D’aquesta manera el pacient rep diversos jocs d’alineadors que s’anirà posant successivament fins a arribar al final del tractament. L’ortodoncista generalment haurà d’enganxar a les dents unes petites formes de material adhesiu blanc per facilitar certs moviments dentals.
Els avantatges són obvis: els alineadors són molt menys visibles que l’ortodòncia fixa, són còmodes de portar, i es poden treure per menjar (per tant, no cal parar compte als aliments més durs, com en el cas de les bràquets i filferros tradicionals). Les visites són ràpides i sense complicacions.
En resum, els alineadors us ajudaran a corregir la posició de les dents, no únicament per a tenir un somriure bonic, sinó també per a mastegar o parlar millor. Comoditat, precisió i seguretat.
Tractament
Moltes persones serren les dents quan no estan menjant. De fet, menjant les dents no solen contactar, i si ho fan és durant fraccions de segon, i aquest contacte es sol percebre com a desagradable. Si teniu algun d’aquests símptomes, segurament serreu les dents:
- Cansament / rigidesa als músculs de la masticació en llevar-se.
- Contracció muscular sovintejada a les temples (els costats del front).
- Dents desgastades, que s’han anat escurçant.
- Fissures (esquerdes rectes verticals) o escapçaments de l’esmalt de les dents.
- Pèrdua de genives i trencament de la zona de la dent prop de la geniva.
- Soroll de xerricar les dents en dormir.
Aquesta conducta (anomenanda bruxisme) pot ser durant el dia o durant la nit. Amb el temps, desgasta les dents i les predisposa a trencar-se. Aquest desgast pot requerir un tractament complex, amb pròtesi fixa de moltes dents, perquè no es pot tornar la seva alçada inicial a una dent o grup de dents només, perquè la resta no arribaria a contactar.
Normalment el primer tractament del bruxisme és adonar-se’n i evitar-ho, però especialment durant la nit o quan hi ha dolor muscular es recomana fer servir una fèrula de descàrrega, un dispositiu plàstic protector que evita que les dents es desgastin i sol reduir dolor muscular.
No oblideu, però, que el dolor masticatori s’associa a la tensió emocional. I a més, pot ser desencadenat per una altra font de dolor. Si teniu dolor cervical o mal d’esquena, podeu tenir dolor masticatori com a efecte secundari. Però en aquest cas, caldrà tractar aquest dolor primari abans, i aquest tractament pot incloure consultes de traumatologia, reumatologia, fisioteràpia, neurologia o psicologia.
Sin categoría, Tractament
La dent té uns vasos sanguinis acompanyats de fibres nervioses al seu interior (la polpa dental). Aquest teixit està ben aïllat de l’exterior per la dentina i l’esmalt i per tant no sol provocar cap molèstia. Però si la càries arriba a la polpa, o si per un traumatisme aquesta s’inflama, aquesta inflamació sol ser irreversible: l’augment de pressió produït per l ‘inflamació lesiona el teixit. Cal “treure el nervi” per tal de conservar la dent.
El procediment de l’endodòncia (treure el nervi o desvitalitzar) consisteix a retirar les restes de polpa, netejar el conducte on es troba i donar-li una forma que permeti segellar-lo.
Aquest segellat és fonamental per a mantenir la dent: si hi ha àrees on persisteixin bactèries, hi haurà una infecció crònica. Per això, la qualitat del tractament d’endodòncia és crucial per al seu éxit.
L’endodòncia es fa sota anestèsia local i per tant és indolora. Té un percentatge d’èxit superior al 90% i sol permetre conservar la dent molts anys, sense que provoqui molèsties. Com a inconvenient, la dent perd hidratació i es torna més fràgil. En alguns casos pot caldre fer una corona (pròtesi fixa) per a reforçar-la.
Tractament
En ocasions, les dents adquereixen un color fosc, o tenen una forma inadequada (són massa petites, tenen una forma inusual o presenten taques). En aquest cas, es pot modificar la seva aparença, de manera que el defecte no es vegi.
Si és un problema de color no gaire marcat, l’emblanquiment dental aconsegueix aclarir les dents. No canvia el to de fons, però fa la dent més lluminosa, més blanca. Es pot fer amb un producte a la consulta o també fent un aparell que s’adapta a les dents i cal emplenar amb unes gotes d’una substància emblanquidora, generalment a base de peròxid. Aquesta substància ha d’estar especialment dissenyada per a no produir sensibilitat dental.
Si l’alteració del color és molt marcada o cal modificar la forma de la dent, es poden fer facetes (recobriments de la cara exterior de la dent), que poden ser de resina composta (en aquest cas generalment es fa una sessió a la clínica) o de ceràmica (en aquest cas es fa una mida, s’envia a un laboratori tècnic que les fabrica i es cementen a la cínica). Aquestes darreres són les més perfectes en termes de textura i durabilitat.
Cal tenir en compte que algunes alteracions de colors es deuen a restauracions inadequades o a la presència de càries. En aquests casos, potser les facetes no són la millor opció, i pot caldre valorar fer corones de recobriment complet.
Tractament
Abans de res, et volem fer una pregunta: alguna vegada t’has plantejat quan has de portar el teu fill o filla per primera vegada al dentista? Doncs bé, t’avancem que la nostra recomanació és que aquesta primera presa de contacte es faci com més aviat millor, per poder detectar i tractar a temps qualsevol problema. Tot i això, la Societat Espanyola d’Odontopediatria aconsella fer-ho abans de complir l’any o, com a màxim, just després. En aquesta primera revisió bucodental, s’analitzarà principalment en quin estat es troba la fase de sortida de les dents i desenvolupament del nen.
Implants dentals, Tractament
Les corones són estructures que recobreixen completament la part que veiem d’una dent. Per això se’n diuen també fundes, perquè recobreixen completament la dent. Però per a què es fa una corona?
Generalment, les corones es fan quan la dent està molt destruïda per una càries, o quan cal modificar substancialment la seva forma, la seva posició o el seu color. Potser els usos més estesos són reforçar dents debilitades per càries o reconstruir dents molt desgastades o trencades. Per a fer una corona, cal rebaixar una quantitat de teixit de la dent (si no es fes així, la corona quedaria més grossa que la dent).
Les dents que han de rebre una corona es rebaixen en una sessió que es sol fer amb anestèsia local, i per tant és indolora. Normalment no és necessari “treure el nervi” (desvitalitzar la dent), però en canvi sí que és freqüent que les dents que han estat desvitalitzades rebin una corona. Un cop la dent rebaixada, es col·loca una corona provisional, feta d’un material plàstic, per a tenir major comoditat i una bona estètica. Aquesta corona provisional es porta mentre dura el període de proves de la corona.
La corona pot estar feta de metall (un metall molt tradicional és l’or) o de metall-resina (interior de metall però amb un recobriment de resina). Però actualment el més habitual és que siguin de metall-ceràmica (nucli de metall amb ceràmica fosa a sobre) o totalment de ceràmica. Aquestes darreres es fan amb un procés semi-industrial que garanteix una estètica i una resistència excel·lents, amb una duresa molt elevada i un color durador.
