Normalment, les 20 dents temporals surten entre el primer i el tercer any de vida. Aleshores es produeix una “pausa”, durant la qual les dents permanents es van desenvolupant dins els ossos maxila.lars.
Al voltant dels 6 anys surten els primers molars permanents, sense recanviar cap dent. Aixó provoca confusions en alguns pares: com no fan caure dents de llet, es confonen amb aquestes. Quant surten aquestes dents permanents, també es comencen a recanviar les incisives de llet( dents anteriors ), i aquest recanvi dura fins els 8 anys. A partir dels 9 anys, es recanvien les dents de llet més posteriors ( molars i canines ) i són reemplaçades per dents permanents . Al voltant dels 12 anys generalment s’han recanviat totes les dents de llet i surten els segons molars permanents. Finalment, al voltant dels 18 anys surten els queixals del seny.
Generalment són les dents permanents les que tenen problemes per a sortir . Les causes d’aquesta dificultat o imposibilitat d’atènyer la posició adequada són múltiples, i la dentista haurà de diagnosticar quin és el problema. En molts casos, crear espai per a la dent resoldrà el problema . En d’altres, s’haurà d’estirar de la dent per a poder dur-la al seu lloc. I en d’altres , com en el cas dels queixals del seny, pot ser necessari extraure la dent perquè no cabrà al maxil.lar.
En resumm, cal fer un seguiment de les dents dels infants, per a comprovar si es desenvolupen normalment, i introduir correccions a temps, en cas que siguin necessàries.
