Sin categoría
Tot i que la humanitat ha emprat estris per rentar-se les dents durant mil·lennis, el
raspall de dents és el mètode més habitual. La primera versió similar a la que fem
servir va aparèixer a durant la dinastia Tang, que va governar la Xina entre el 618 i el
907. Els hadith d’aquesta època (fets sobre la vida del profeta Mahoma) també
revelen que feia servir el miswak (مسواك), un palet obtingut d’un arbre i que es fa servir
a molts llocs del mon com a raspall. Fa molts anys, que ens rentem les dents.
De vegades el raspall no és suficient per eliminar la brutícia dels espais entre les
dents. Si heu vist “Pretty Woman”, segur que recordeu l’escena en que Richard Gere i
Julia Roberts tenen un malentès perquè ella està fent servir el fil dental (floss). Aquest
sistema, també anomenat seda dental, requereix un cert entrenament i és molt útil
quan les dents estan molt juntes. Una altra opció són els fils dentals pre-muntats
(flosser), molt més fàcils de fer servir i de dur a sobre.
Hi ha altres estriss per netejar entre les dents. Els més populars són els escuradents,
però els habituals, de secció rodona o plana, no s’hi adapten gaire bé i tendeixen a
trencar-se o irritar la geniva. N’hi ha de secció triangular, especialment populars als
països del nord d’Europa, però a la nostra terra no són gaire populars. Alguns fils pre-
tensats incorporen un escuradents de plàstic a un costat, i també hi ha dispositius
plàstics amb forma d’escuradents i amb recobriment de silicona. Són molt útils si hi ha
poc espai entre les dents, perquè són molt prims.
Quan l’espai entre les dents no és troba completament tapat per la geniva
(habitualment perquè hem tingut atròfia de l’os que hi ha sota) pot ser laboriós de
netejar amb fil dental. Això passa especialment en pacients que han tingut periodontitis
(piorrea) o bé que porten implants (perquè han perdut os després de l’extracció de la
dent). En aquest cas és recomanable fer servir raspalls interdentals, una mena
d’escombretes que es passen com un escuradents. N’hi ha de molts gruixos, i potser
en necessitareu més d’un, perquè no tots els espais són iguals. És fa servir el més
gruixut que passa per un espai, però s’ha de vigilar que no es dobleguin gaire. Els
raspalls interdentals (també anomenats interproximals) fan de bon portar a la butxaca i
són senzills de fer servir.
Els irrigadors són estris que projecten aigua o líquids netejadors a pressió. Poden
ajudar a arrossegar restes de menjar de llocs difícils, però solen ser menys efectius
que els raspalls o altres estris per netejar entre dents.
I quina és la freqüència òptima de raspallat? Doncs si tenim risc alt de càries (dolços
a la dieta, diverses dents amb càries, perdudes per càries o reparades o poca saliva)
convé fer-ho més d’un cop al dia. En canvi, si no solem desenvolupar càries, una
vegada al dia pot ser suficient per a mantenir les genives sanes. De tota manera, com
és molt difícil deixar les dents completament netes cada vegada, raspallar-se després
de cada àpat permet netejar zones que hem passat per alt. El sagnat de les genives
en algun lloc sol indicar que no us netegeu les dents gaire sovint o prou bé, o que ja us
cal una neteja professional al dentista. Cal insistir a netejar bé els llocs que sagnen,
per a que deixin de der-ho. Sense por.
Finalment, recordeu que el millor és predicar amb l’exemple: si teniu nens a casa,
no aprendran a raspallar-se per la vostra insistència, sinó imitant-vos.
Sin categoría
Normalment, les 20 dents temporals surten entre el primer i el tercer any de vida. Aleshores es produeix una “pausa”, durant la qual les dents permanents es van desenvolupant dins els ossos maxila.lars.
Al voltant dels 6 anys surten els primers molars permanents, sense recanviar cap dent. Aixó provoca confusions en alguns pares: com no fan caure dents de llet, es confonen amb aquestes. Quant surten aquestes dents permanents, també es comencen a recanviar les incisives de llet( dents anteriors ), i aquest recanvi dura fins els 8 anys. A partir dels 9 anys, es recanvien les dents de llet més posteriors ( molars i canines ) i són reemplaçades per dents permanents . Al voltant dels 12 anys generalment s’han recanviat totes les dents de llet i surten els segons molars permanents. Finalment, al voltant dels 18 anys surten els queixals del seny.
Generalment són les dents permanents les que tenen problemes per a sortir . Les causes d’aquesta dificultat o imposibilitat d’atènyer la posició adequada són múltiples, i la dentista haurà de diagnosticar quin és el problema. En molts casos, crear espai per a la dent resoldrà el problema . En d’altres, s’haurà d’estirar de la dent per a poder dur-la al seu lloc. I en d’altres , com en el cas dels queixals del seny, pot ser necessari extraure la dent perquè no cabrà al maxil.lar.
En resumm, cal fer un seguiment de les dents dels infants, per a comprovar si es desenvolupen normalment, i introduir correccions a temps, en cas que siguin necessàries.
Sin categoría
Foto després de fer tractament d’ortodòncia amb bràquets durant 12 mesos.
Foto abans de fer tractament d’ortodòncia.
La maloclusió dental és un desajust en la relació de les dents. Pot ser que sobri espai entre les dents, o més sovint, que en manqui. També pot ser que la relació entre les dents superiors i inferiors sigui inadequada. les causes de la maloclusió poden ser diverses: genètica, hàbits o altres trastorns.
Causes d’una maloclusió dental:
Aquestes són algunes de les causes que poden provocar maloclusió dental:
- Alteracions en el creixement dels maxil.lars
- Discrepàncies de mida dels maxil.lars i les dents.
- Forces musculars de la llengua , galtes i llavis.
- Pèrdua de dents.
- Ús perllongat de bibeons o xumets.
- Succió del dit o interposició lingual.
- Respiració oral (la respiració ha de ser fonamentalment nasal).
Algunes de les maloclusions més freqüents són :
– La mossegada creuada, que en moltes ocasions s’origina en la dentició temporal dels nens i provoca una desviació de la mandíbula en tancar la boca. En aquesta alteració, les dents de l’arc inferior tanquen per fora de les dents de l’arc superior, la qual cosa impedeix un desenvolupament correcte de les dents superiors. La mossegada creuada produeix canvis dentals i dels ossos maxil.lars , i per aixó la detecció i el tractament precoços són fonamentals.
-La mossegada oberta , que es produeix quan en mossegar, les dents no arriben a contactar. Generalment està acompanyada d’algún mal hàbit , com per exemple la succió digital, la deglució atípica o la respiració oral. Precisa una detecció i tractament precoç perque els hàbits que l’acompanyen la fan més difícil de tractar quan poirten molts anys instaurats.
– La classe II i la classe III d’Angle . Es tracta d’un avançament de les dents del maxil.lar superior respecte de la mandíbula ( classe II ) o un avançament de les dents de la mandíbula respecte del maxil.lar superior ( classe III). La classe II en el nostre medi és molt més freqüent que la classe III. Com un punt clau de la mossegada és la relació entre els molars permanents , i aquests surten al voltant dels 6 anys, és un bon moment per a revisar si la canalla té alguna alteració.
Com es tracta la maloclusió?
Les maloclusions han de corregir-se amb l’ortodòncia . Aquesta es pot fer bàsicament en 2 etapes: quan hi ha dentició mixta ( entre els 6 i els 12anys d’edat, aproximadament) o quan ja hi ha una dentició permanent ( s’han recanviat les dents de llet ).
– Alguns pacients precisen només la primera etapa de tractament ( són els tractaments ortopèdics, que busquen ajudar al correcte desemvolupament de les bases òssies) . Poden durar al voltant de 12 mesos i generalment es fan amb aparells que es poden treure i posar.
– Altres només precisen de la segona etapa( són pacients que ja han acabat el creixement o que l’acabaran aviat ).Aquesta etapa ortodòncica es pot fer amb bràquets ( dispositius metal.lics o ceràmics units per un filferro) o amb ortodòncia elàstica ( ortodòncia ” invisible “). La durada sol ser d’entre 12 i 18 mesos.
– Finalment , alguns casos precisen de les dues fases de tractament: una ortopèdica , per a corregir les bases òssies , i una ortodòntica per alinear i ajustar les dents. En aquest cas, no solen ser tractaments seguits : es fa una fase ortopèdica, s’espera que es recanvíin totes les dents i es fa una altra fase ortodòncica.
Sin categoría
El raspall de dents és una de les millors eines per eliminar la placa dental, que és una pel.licula que es forma sobre les dents i permet el creixement de bactèries. els millos mètodes per eliminar aquesta placa són els mecànics ( raspalls de dents, raspalls interdentals o seda dental). També hi ha productes químics que ajuden a eliminar aquesta placa bacteriana, com els detergents dels dentifricis o diferent substàncies antisèptiques (per exemple , la clorhexidina, el triclosan, o el fluorur).
Els fluorurs tenen una certa acció bactericida, però el seu mecanisme d’acció per a prevenir la càries és un altre: es conbinen amb la hidroxiapatita, el mineral que forma la part dura de les dents, i formen fluoroapatita. La fuoroapatita és més resistents als atacs àcids que la hidroxiapatita, i per tant , més resistent a la càries.
Tot i que la primera mesura per a lluitar contra la càries (i contra altres malalties) ha de ser tenir una dieta baixa en sucres i evitar menjar entre àpats, els fluorurs han demostrat eficàcia en la reducció del risc de càries. Els fluorurs poden ser sistèmics (els que es prenen per via oral), en forma d’aigües fluorades o de suplements dietètics, o bé tòpics ( els que s’apliquen sobre les dents). Els tòpics són els d’us més extès, principalment en forma de dentifricis, col.lutoris (liquids per glopeigs) i gels d’aplicació profesional. Correspondrà a l’odontòloga assessorar-nos sobre l’ús més adequat i les precaucions a éspendre amb els fluorurs.
Així, doncs, raspall o fluorurs? El raspall és necessari per evitar no només la caries, sinó també les malalties de les genives. Els fluorurs permeten reduir el risc de càries, però s’han de complementar amb una dieta baixa en sucres.
Sin categoría
Com substituir les dents perdudes?
Hi ha diferents tipus de pròtesis per substituir algunes dents o bé totes. El tipus de pròtesis ha d’escollir-se després d’una anàlisi individualitzada de la boca i assegurant les condicions per la seva acceptació i estètica . Com les alternatives són generalment múltiples , és fonamental el diagnòstic , per triar la pròtesi que més s’adapta a les necessitats del pacient.
- Les pròtesis removibles són una alternativa quan falten múltiples dents. Habitualment tenen una estructura de resina o de metall i resina i cal posar-les i treure-les per a netejar-les. En pacients amb dents solen tenir l’inconvenient que aquestes pròtesis tenen un cert volum i requereixen una adaptació. A més , si no són dentadures completes , solen dur retenidors , és a dir , ganxos , que poden ser visibles . De tota manera els ganxos poden fer-se de materials estètics , poc visibles.
- Les pròtesis fixes poden ser adhesives (protesis fixes que pràticament no requiereixen tocar les dents veïnes i hi van enganxades ). Aquest tipus de pròtesi és molt estètic i fàcil de netejar, però al llarg dels anys pot desprendre’s si se li aplica massa força . També poden ser corones i ponts fixos tradicionals , en que una dent es rebaixa per poder recobrir-la amb una corona ( també anomenada col.loquialment “funda”). Aquest tipus de pròtesi és molt estètica també i molt duradora . L’inconvenient ès que cal rebaixar parcialment les dents per cimentar-la , ja que si no , augmentaria de forma inacceptable el gruix de les dents . Les pròtesis fixes es fan de metall- ceràmica (capa interna -no visible- de metall i cara externa de porcellana ) o bé totalment ceràmiques .Aquestes últimes , en el nostre cas fent servir el sistema de Procera , tenen com avantatges un ajust millorat i una estètica òptima a llarg termini, ja que no obscureixen mai al marge d’unió dent-corona.
La pròtesi fixa també pot recolzar-se sobre implants ( veure apartat específic sobre implants ). L’aventatge és que no requereix tocar cap dent veïna per poder posar una pròtesi fixa , com en el cas dels `ponts fixos convencionals . També és un tractament d’alta precisió i amb un molt bon pronòstic a llarg termini.
Sin categoría
La intervenció més freqüent a la boca és l’extracció dental. Hi ha 2 tipus d’extraccions : les convencionals i les quirúrgiques , en funció de l’estat i anatomia de la dent i de si la dent ha sortit completament o no.
Altres intervencions de cirurgia bucal són les frenectomies (eliminació de frens lingual, labial o brides), la cirurgia periapical ( eliminació de la part malalta d’una arrel i eventualment eliminació de quist), les fenestracions ( exposició de dents cobertes per geniva i/o os per tal d’estirar-les amb ortodòncia i dur-les a a la seva posició correcta) o les biòpsies (presa de mostra de teixit per analitzar-la amb microscòpia i diagnosticar una malaltia).
totes les intervencions les duem a terme en règim ambulatori ( és a dir, el pacient pot marxar a casa el mateix dia), emprant anestèsia local. S’entrega una guia de cures postoperatòries per assegurar una curació sense problemes.
