Foto després de fer tractament d’ortodòncia amb bràquets durant 12 mesos.
Foto abans de fer tractament d’ortodòncia.
La maloclusió dental és un desajust en la relació de les dents. Pot ser que sobri espai entre les dents, o més sovint, que en manqui. També pot ser que la relació entre les dents superiors i inferiors sigui inadequada. les causes de la maloclusió poden ser diverses: genètica, hàbits o altres trastorns.
Causes d’una maloclusió dental:
Aquestes són algunes de les causes que poden provocar maloclusió dental:
- Alteracions en el creixement dels maxil.lars
- Discrepàncies de mida dels maxil.lars i les dents.
- Forces musculars de la llengua , galtes i llavis.
- Pèrdua de dents.
- Ús perllongat de bibeons o xumets.
- Succió del dit o interposició lingual.
- Respiració oral (la respiració ha de ser fonamentalment nasal).
Algunes de les maloclusions més freqüents són :
– La mossegada creuada, que en moltes ocasions s’origina en la dentició temporal dels nens i provoca una desviació de la mandíbula en tancar la boca. En aquesta alteració, les dents de l’arc inferior tanquen per fora de les dents de l’arc superior, la qual cosa impedeix un desenvolupament correcte de les dents superiors. La mossegada creuada produeix canvis dentals i dels ossos maxil.lars , i per aixó la detecció i el tractament precoços són fonamentals.
-La mossegada oberta , que es produeix quan en mossegar, les dents no arriben a contactar. Generalment està acompanyada d’algún mal hàbit , com per exemple la succió digital, la deglució atípica o la respiració oral. Precisa una detecció i tractament precoç perque els hàbits que l’acompanyen la fan més difícil de tractar quan poirten molts anys instaurats.
– La classe II i la classe III d’Angle . Es tracta d’un avançament de les dents del maxil.lar superior respecte de la mandíbula ( classe II ) o un avançament de les dents de la mandíbula respecte del maxil.lar superior ( classe III). La classe II en el nostre medi és molt més freqüent que la classe III. Com un punt clau de la mossegada és la relació entre els molars permanents , i aquests surten al voltant dels 6 anys, és un bon moment per a revisar si la canalla té alguna alteració.
Com es tracta la maloclusió?
Les maloclusions han de corregir-se amb l’ortodòncia . Aquesta es pot fer bàsicament en 2 etapes: quan hi ha dentició mixta ( entre els 6 i els 12anys d’edat, aproximadament) o quan ja hi ha una dentició permanent ( s’han recanviat les dents de llet ).
– Alguns pacients precisen només la primera etapa de tractament ( són els tractaments ortopèdics, que busquen ajudar al correcte desemvolupament de les bases òssies) . Poden durar al voltant de 12 mesos i generalment es fan amb aparells que es poden treure i posar.
– Altres només precisen de la segona etapa( són pacients que ja han acabat el creixement o que l’acabaran aviat ).Aquesta etapa ortodòncica es pot fer amb bràquets ( dispositius metal.lics o ceràmics units per un filferro) o amb ortodòncia elàstica ( ortodòncia ” invisible “). La durada sol ser d’entre 12 i 18 mesos.
– Finalment , alguns casos precisen de les dues fases de tractament: una ortopèdica , per a corregir les bases òssies , i una ortodòntica per alinear i ajustar les dents. En aquest cas, no solen ser tractaments seguits : es fa una fase ortopèdica, s’espera que es recanvíin totes les dents i es fa una altra fase ortodòncica.
