Emblanquiment dental i facetes

En ocasions, les dents adquireixen un color fosc, o tenen una forma inadequada (són massa petites, tenen un forma inusual o presenten taques. En aquest cas, es pot modificar la seva aparença, de manera que el defecte no es vegi.

Si és un problema de color no gaire marcat, l’emblanquiment dental aconsegueix aclarir les dents. No canvia el to de fons, però fa la dent més lluminosa, més blanca. Es pot fer amb un producte a la consulta o també fent un aparell que s’adapta a les dents i cal emplenar amb unes gotes d’una substància emblanquidora, generalment a base de peròxid. Aquesta substància ha d’estar especialment dissenyada per a no produir sensibilitat dental.

Si l’alteració del color és molt marcada o cal modificar la forma de la dent, es poden fer facetes (recobriments de la cara exterior de la dent), que poden ser de resina composta (en aquest cas generalment es fan en una sessió a la clínica) o de ceràmica (en aquest cas es fa una mida, s’envia a un laboratori tècnic que les fabrica i es cementen a la clínica). Aquestes darreres són les més perfectes en termes de textura i durabilitat.

Cal tenir en compte que algunes alteracions de colors es deuen a restauracions inadequades o a la presència de càries. En aquest casos, potser les facetes no són la millor opció, i pot caldre valorar fer corones de recobriment complet (veure l’apartat “pròtesi dental”). 

L’emblanquiment dental és una tècnica per aclarir les dents. El procediment més comú és l’emblanquiment extern, que es pot fer a la consulta, en una sessió, o a casa, amb unes cubetes fetes a mida. No fa malbé les dents i, ben indicat, dóna bon resultat. Quan les alteracions de color són molt severes, es poden cobrir amb facetes o corones, que permeten canviar completament el color i la textura.