Tot i que la humanitat ha emprat estris per rentar-se les dents durant mil·lennis, el
raspall de dents és el mètode més habitual. La primera versió similar a la que fem
servir va aparèixer a durant la dinastia Tang, que va governar la Xina entre el 618 i el
907. Els hadith d’aquesta època (fets sobre la vida del profeta Mahoma) també
revelen que feia servir el miswak (مسواك), un palet obtingut d’un arbre i que es fa servir
a molts llocs del mon com a raspall. Fa molts anys, que ens rentem les dents.
De vegades el raspall no és suficient per eliminar la brutícia dels espais entre les
dents. Si heu vist “Pretty Woman”, segur que recordeu l’escena en que Richard Gere i
Julia Roberts tenen un malentès perquè ella està fent servir el fil dental (floss). Aquest
sistema, també anomenat seda dental, requereix un cert entrenament i és molt útil
quan les dents estan molt juntes. Una altra opció són els fils dentals pre-muntats
(flosser), molt més fàcils de fer servir i de dur a sobre.
Hi ha altres estriss per netejar entre les dents. Els més populars són els escuradents,
però els habituals, de secció rodona o plana, no s’hi adapten gaire bé i tendeixen a
trencar-se o irritar la geniva. N’hi ha de secció triangular, especialment populars als
països del nord d’Europa, però a la nostra terra no són gaire populars. Alguns fils pre-
tensats incorporen un escuradents de plàstic a un costat, i també hi ha dispositius
plàstics amb forma d’escuradents i amb recobriment de silicona. Són molt útils si hi ha
poc espai entre les dents, perquè són molt prims.
Quan l’espai entre les dents no és troba completament tapat per la geniva
(habitualment perquè hem tingut atròfia de l’os que hi ha sota) pot ser laboriós de
netejar amb fil dental. Això passa especialment en pacients que han tingut periodontitis
(piorrea) o bé que porten implants (perquè han perdut os després de l’extracció de la
dent). En aquest cas és recomanable fer servir raspalls interdentals, una mena
d’escombretes que es passen com un escuradents. N’hi ha de molts gruixos, i potser
en necessitareu més d’un, perquè no tots els espais són iguals. És fa servir el més
gruixut que passa per un espai, però s’ha de vigilar que no es dobleguin gaire. Els
raspalls interdentals (també anomenats interproximals) fan de bon portar a la butxaca i
són senzills de fer servir.
Els irrigadors són estris que projecten aigua o líquids netejadors a pressió. Poden
ajudar a arrossegar restes de menjar de llocs difícils, però solen ser menys efectius
que els raspalls o altres estris per netejar entre dents.
I quina és la freqüència òptima de raspallat? Doncs si tenim risc alt de càries (dolços
a la dieta, diverses dents amb càries, perdudes per càries o reparades o poca saliva)
convé fer-ho més d’un cop al dia. En canvi, si no solem desenvolupar càries, una
vegada al dia pot ser suficient per a mantenir les genives sanes. De tota manera, com
és molt difícil deixar les dents completament netes cada vegada, raspallar-se després
de cada àpat permet netejar zones que hem passat per alt. El sagnat de les genives
en algun lloc sol indicar que no us netegeu les dents gaire sovint o prou bé, o que ja us
cal una neteja professional al dentista. Cal insistir a netejar bé els llocs que sagnen,
per a que deixin de der-ho. Sense por.
Finalment, recordeu que el millor és predicar amb l’exemple: si teniu nens a casa,
no aprendran a raspallar-se per la vostra insistència, sinó imitant-vos.
