Ortodòncia, Tractament, Tractament Ortodòncia
Alineadors Transparents: En què consisteix el tractament?
L’ortodoncista fa el diagnòstic del problema: a més de realitzar la história clínica i l’exploració, que són la base del tractament, pren unes mides de les dents i fa unes radiografies. Es confeccionen uns models de dents virtuals i aquests es modifiquen per a obtenir el millor resultat final desitjat. Aleshores es preparen uns models intermitjos i per a cadascun es confecciona una funda plàstica. D’aquesta manera el pacient rep diversos jocs d’alineadors que s’anirà posant successivament fins a arribar al final del tractament. L’ortodoncista generalment haurà d’enganxar a les dents unes petites formes de material adhesiu blanc per facilitar certs moviments dentals.
Els avantatges són obvis: els alineadors són molt menys visibles que l’ortodòncia fixa, són còmodes de portar, i es poden treure per menjar (per tant, no cal parar compte als aliments més durs, com en el cas de les bràquets i filferros tradicionals). Les visites són ràpides i sense complicacions.
En resum, els alineadors us ajudaran a corregir la posició de les dents, no únicament per a tenir un somriure bonic, sinó també per a mastegar o parlar millor. Comoditat, precisió i seguretat.
Ortodòncia, Tractament Ortodòncia
Els alineadors transparents van ser popularitzats pel distribuïdor més gran d’aquests dispositius, l’empresa nord-americana InvisalignTM. Es tracta d’un concepte d’ortodòncia que va revolucionar la manera d’entendre el tractament d’ortodòncia i que ha gaudit d’una gran acceptació.
En què consisteix el tractament amb alineadors?
L’ortodoncista fa el diagnòstic del problema: a més de realitzar la història clínica i l’exploració, que són la base del tractament, pren unes mides de les dents i fa unes fotografies. Es confeccionen uns models de dents virtuals i aquests es modifiquen per a obtenir el resultat final desitjat. Aleshores es preparen els models intermitjos i per a cadascun es confecciona una funda plàstica. D’aquesta manera el pacient rep diversos jocs d’alineadors que s’anirà posant successivament fins a arribar al final del tractament. L’ortodoncista generalment haurà d’enganxar a les dents unes petites formes de material adhesiu blanc per facilitar certs moviments dentals.
Els avantatges són obvis: els alineadors són molt menys visibles que l’ortodòncia fixa, són còmodes de portar, i es poden treure per menjar (per tant, no cal parar compte als aliments més durs, com en el cas dels bràquets i filferros tradicionals). Les visites són ràpides i sense complicacions.
Un inconvenient és que són més cars que els tractaments convencionals, però cada cop més persones prefereixen la comoditat dels alineadors. Però potser el problema més gran és que hi ha qui ha oblidat que per a tenir èxit en un tractament cal un diagnòstic encertat. I moltes persones s’han llençat a “vendre” tractaments amb alineadors sense tenir els coneixements d’ortodòncia necessaris. Els centres on es “dissenyen somriures” i un comercial fa un escanejat de les dents perquè un treballador d’una empresa elabori un tractament sense veure ni escoltar el pacient (i per tant, sense diagnosticar-lo) estan proliferant. Com les ofertes d’alineadors venuts per Internet, sense cap control del tractament. Amb la salut no s’hi pot jugar.
En resum, els alineadors us ajudaran a corregir la posició de les dents, no únicament per a tenir un somriure bonic, sinó també per a mastegar o parlar millor. Comoditat, precisió i seguretat.
Implants dentals, Ortodòncia, Tractament
Si no es tenen dents, el tractament més senzill és fer una pròtesi completa (una dentadura). La dentadura sol permetre tornar a mastegar i fer vida social, i si està ben dissenyada costa adonar-se’n que la persona la porta. Però no sempre és fàcil adaptar-se. La pròtesi superior sol donar menys problemes: té una base ampla al paladar que permet que no caigui fàcilment. Però la pròtesi inferior, que no té paladar perquè ha de deixar lloc a la llengua és una altra història: moltes vegades costa de menjar-hi o parlar-hi.
Els adhesius de pròtesi poden ajudar a que la dentadura no caigui, però les pròtesis han d’estar ben adaptades. És l’adaptació de la pròtesi el que permet que no caigui. Una pròtesi ben ajustada no deixa quasi lloc per a l’adhesiu, que tan sols es fa servir per assegurar-la.
Però si volem una solució més segura, els implants són el més adequat. Hi ha 2 grans tipus de pròtesis completes sobre implants: les pròtesis fixes i les sobredentadures. Les primeres són pròtesis que van cargolades als implants, i que només pot treure o posar el dentista. Són còmodes, però més laborioses de reparar si es trenca alguna cosa. Les sobredentadures són pròtesis completes que van fixades sobre els implants amb uns dispositius plàstics (com els agafadors de la roba, per exemple). Es poden treure i posar (per netejar-les bé), però en parlar o menjar no cauen.
Hi ha, doncs, diversos models de pròtesis sobre implants, amb un ventall de preus força ample. T’ajudarem a escollir el tipus que més et convingui.
Ortodòncia, Tractament
Certes alteracions de posició de les dents requereixen un tractament precoç, quan encara no estan totes les dents recanviades i la canalla està creixent. Això sol ser entre els 6 i els 13 anys d’edat. En aquest moment es pot influir sobre el creixement (tractament ortopèdic). Es poden fer servir aparells removibles (el nen se’ls pot treure i posar) o fixos (només els pot posar i treure l’odontòloga).
L’elecció depèn de diversos factors: els aparells amovibles són més còmodes, perquè la canalla se’ls pot treure per menjar, parlar o fer esport. Per altra banda, requereixen de la seva col·laboració: cal dur-los la major part del dia (generalment al voltant de 16 hores). Els aparells fixos són més incòmodes, però és més efectiva quan la canalla no col·labora gaire en el tractament.
Amb els aparells removibles s’aconsegueix corregir problemes que si s’ajornen són molt més difícils d’arreglar, com mossegades creuades (tancar amb les dents inferiors per davant o per fora de les superiors), manca d’harmonia entre maxil·lars, mossegades obertes (les dents no arriben a tocar en un sector) o paladars massa estrets.
Implants dentals, Ortodòncia, Tractament
Una caiguda, un cop, un accident en menjar. Les dents estan preparades per a rebre molta força, però es poden moure, poden saltar o es poden trencar. Què cal fer?
Si la dent ha saltat o s’ha mogut:
- Si és de llet, no es pot tornar a posar a lloc.
- Si és una dent permanent i està sencera, cal intentar reposar-la en els primers minuts. Si està bruta, cal netejar-la abans amb aigua corrent o sèrum.
- Si no es pot netejar o no es pot col·locar, convé no remenar-la, si està fora de la boca conservar-la dins de la pròpia saliva, o sèrum fisiològic (es pot trobar en una farmàcia) i acudir a la consulta dental al més aviat possible.
Si la dent s’ha trencat:
- Convé conservar el fragment trencat, si és possible trobar-lo.
- Cal acudir a la consulta dental, per tal de valorar la dent i decidir-ne el tractament.
Si es practiquen esports de contacte, amb alt risc de patir traumes a les dents (arts marcials i boxa, hoquei, esports d’equip de pilota) convé fer-se un protector bucal. Eviten que les dents es trenquin o que saltin. N’hi ha de diversos tipus, però els fets a mida a la consulta dental són els que proporcionen major comoditat i protecció, i no afecten el rendiment esportiu. Més val prevenir.
Compte: moltes dents que es trenquen sense que hi hagi un traumatisme (un cop, una caiguda) són fractures degudes a càries. La càries és una malaltia en què es produeix una descalcificació de la dent, provocada per bacteris. Aquesta descalcificació pot passar desapercebuda fins que la dent es trenca. Per això cal anar al dentista un cop l’any, i segons el risc de càries, pot caldre fer radiografies per detectar la càries inicial, abans que trenqui les dents.
