Implants dentals, Tractament
Les corones són estructures que recobreixen completament la part que veiem d’una dent. Per això se’n diuen també fundes, perquè recobreixen completament la dent. Però per a què es fa una corona?
Generalment, les corones es fan quan la dent està molt destruïda per una càries, o quan cal modificar substancialment la seva forma, la seva posició o el seu color. Potser els usos més estesos són reforçar dents debilitades per càries o reconstruir dents molt desgastades o trencades. Per a fer una corona, cal rebaixar una quantitat de teixit de la dent (si no es fes així, la corona quedaria més grossa que la dent).
Les dents que han de rebre una corona es rebaixen en una sessió que es sol fer amb anestèsia local, i per tant és indolora. Normalment no és necessari “treure el nervi” (desvitalitzar la dent), però en canvi sí que és freqüent que les dents que han estat desvitalitzades rebin una corona. Un cop la dent rebaixada, es col·loca una corona provisional, feta d’un material plàstic, per a tenir major comoditat i una bona estètica. Aquesta corona provisional es porta mentre dura el període de proves de la corona.
La corona pot estar feta de metall (un metall molt tradicional és l’or) o de metall-resina (interior de metall però amb un recobriment de resina). Però actualment el més habitual és que siguin de metall-ceràmica (nucli de metall amb ceràmica fosa a sobre) o totalment de ceràmica. Aquestes darreres es fan amb un procés semi-industrial que garanteix una estètica i una resistència excel·lents, amb una duresa molt elevada i un color durador.
Implants dentals, Ortodòncia, Tractament
Si no es tenen dents, el tractament més senzill és fer una pròtesi completa (una dentadura). La dentadura sol permetre tornar a mastegar i fer vida social, i si està ben dissenyada costa adonar-se’n que la persona la porta. Però no sempre és fàcil adaptar-se. La pròtesi superior sol donar menys problemes: té una base ampla al paladar que permet que no caigui fàcilment. Però la pròtesi inferior, que no té paladar perquè ha de deixar lloc a la llengua és una altra història: moltes vegades costa de menjar-hi o parlar-hi.
Els adhesius de pròtesi poden ajudar a que la dentadura no caigui, però les pròtesis han d’estar ben adaptades. És l’adaptació de la pròtesi el que permet que no caigui. Una pròtesi ben ajustada no deixa quasi lloc per a l’adhesiu, que tan sols es fa servir per assegurar-la.
Però si volem una solució més segura, els implants són el més adequat. Hi ha 2 grans tipus de pròtesis completes sobre implants: les pròtesis fixes i les sobredentadures. Les primeres són pròtesis que van cargolades als implants, i que només pot treure o posar el dentista. Són còmodes, però més laborioses de reparar si es trenca alguna cosa. Les sobredentadures són pròtesis completes que van fixades sobre els implants amb uns dispositius plàstics (com els agafadors de la roba, per exemple). Es poden treure i posar (per netejar-les bé), però en parlar o menjar no cauen.
Hi ha, doncs, diversos models de pròtesis sobre implants, amb un ventall de preus força ample. T’ajudarem a escollir el tipus que més et convingui.
Implants dentals, Tractament
Un implant dental osteointegrat és un cargol de titani o d’òxid de zirconi que substitueix l’arrel d’una dent. Aquest tipus d’implants, desenvolupats pel professor P.I. Branemark, un traumatòleg suec, té més de 50 anys d’experiència i ha permès dur pròtesis fixes a milions de persones a tot el món.
L’implant osteointegrat està unit a l’os i és immòbil (al contrari d’una dent, que té un cert moviment). No s’hi pot fer càries, no té sensibilitat al fred o la calor i no fa mal en mossegar. Però això no vol dir que no s’hagi de mantenir: com en una dent natural, la dent artificial unida a l’implant s’embruta, i si no es neteja adequadament ni se n’elimina regularment el càlcul (una biopel·lícula bacteriana calcificada que s’elimina amb una higiene a la consulta dental) pot perdre el suport ossi i caure.
Generalment, les dents naturals mantenen una geniva amb millor aspecte que els implants dentals, perquè quan s’extrau una dent sol perdre’s una part de l’os i la geniva que l’envoltava. Per això es convenient mantenir les dents, perquè sol ser més senzill que tinguin un aspecte natural (són naturals). Quan no es poden mantenir, l’implant sol ser una bona opció.
I quan dura una dent o un implant? Una dent pot durar tota la vida si se’n té cura. Els implants tenen un percentatge d’èxit al voltant del 95%, i generalment duren molts anys, sempre que es cuidin bé. En el cas que es perdin, generalment se’n pot posar un altre, i generalment tenen una garantia de molts anys.
Implants dentals, Ortodòncia, Tractament
Una caiguda, un cop, un accident en menjar. Les dents estan preparades per a rebre molta força, però es poden moure, poden saltar o es poden trencar. Què cal fer?
Si la dent ha saltat o s’ha mogut:
- Si és de llet, no es pot tornar a posar a lloc.
- Si és una dent permanent i està sencera, cal intentar reposar-la en els primers minuts. Si està bruta, cal netejar-la abans amb aigua corrent o sèrum.
- Si no es pot netejar o no es pot col·locar, convé no remenar-la, si està fora de la boca conservar-la dins de la pròpia saliva, o sèrum fisiològic (es pot trobar en una farmàcia) i acudir a la consulta dental al més aviat possible.
Si la dent s’ha trencat:
- Convé conservar el fragment trencat, si és possible trobar-lo.
- Cal acudir a la consulta dental, per tal de valorar la dent i decidir-ne el tractament.
Si es practiquen esports de contacte, amb alt risc de patir traumes a les dents (arts marcials i boxa, hoquei, esports d’equip de pilota) convé fer-se un protector bucal. Eviten que les dents es trenquin o que saltin. N’hi ha de diversos tipus, però els fets a mida a la consulta dental són els que proporcionen major comoditat i protecció, i no afecten el rendiment esportiu. Més val prevenir.
Compte: moltes dents que es trenquen sense que hi hagi un traumatisme (un cop, una caiguda) són fractures degudes a càries. La càries és una malaltia en què es produeix una descalcificació de la dent, provocada per bacteris. Aquesta descalcificació pot passar desapercebuda fins que la dent es trenca. Per això cal anar al dentista un cop l’any, i segons el risc de càries, pot caldre fer radiografies per detectar la càries inicial, abans que trenqui les dents.
