La dent té uns vasos sanguinis acompanyats de fibres nervioses al seu interior (la polpa dental). Aquest teixit està ben aïllat de l’exterior per la dentina i l’esmalt i per tant no sol provocar cap molèstia. Però si la càries arriba a la polpa, o si per un traumatisme aquesta s’inflama, aquesta inflamació sol ser irreversible: l’augment de pressió produït per l ‘inflamació lesiona el teixit. Cal “treure el nervi” per tal de conservar la dent.
El procediment de l’endodòncia (treure el nervi o desvitalitzar) consisteix a retirar les restes de polpa, netejar el conducte on es troba i donar-li una forma que permeti segellar-lo.
Aquest segellat és fonamental per a mantenir la dent: si hi ha àrees on persisteixin bactèries, hi haurà una infecció crònica. Per això, la qualitat del tractament d’endodòncia és crucial per al seu éxit.
L’endodòncia es fa sota anestèsia local i per tant és indolora. Té un percentatge d’èxit superior al 90% i sol permetre conservar la dent molts anys, sense que provoqui molèsties. Com a inconvenient, la dent perd hidratació i es torna més fràgil. En alguns casos pot caldre fer una corona (pròtesi fixa) per a reforçar-la.
