Implants dentals, Tractament
Un implant dental osteointegrat és un cargol de titani o d’òxid de zirconi que substitueix l’arrel d’una dent. Aquest tipus d’implants, desenvolupats pel professor P.I. Branemark, un traumatòleg suec, té més de 50 anys d’experiència i ha permès dur pròtesis fixes a milions de persones a tot el món.
L’implant osteointegrat està unit a l’os i és immòbil (al contrari d’una dent, que té un cert moviment). No s’hi pot fer càries, no té sensibilitat al fred o la calor i no fa mal en mossegar. Però això no vol dir que no s’hagi de mantenir: com en una dent natural, la dent artificial unida a l’implant s’embruta, i si no es neteja adequadament ni se n’elimina regularment el càlcul (una biopel·lícula bacteriana calcificada que s’elimina amb una higiene a la consulta dental) pot perdre el suport ossi i caure.
Generalment, les dents naturals mantenen una geniva amb millor aspecte que els implants dentals, perquè quan s’extrau una dent sol perdre’s una part de l’os i la geniva que l’envoltava. Per això es convenient mantenir les dents, perquè sol ser més senzill que tinguin un aspecte natural (són naturals). Quan no es poden mantenir, l’implant sol ser una bona opció.
I quan dura una dent o un implant? Una dent pot durar tota la vida si se’n té cura. Els implants tenen un percentatge d’èxit al voltant del 95%, i generalment duren molts anys, sempre que es cuidin bé. En el cas que es perdin, generalment se’n pot posar un altre, i generalment tenen una garantia de molts anys.
Ortodòncia, Tractament
Certes alteracions de posició de les dents requereixen un tractament precoç, quan encara no estan totes les dents recanviades i la canalla està creixent. Això sol ser entre els 6 i els 13 anys d’edat. En aquest moment es pot influir sobre el creixement (tractament ortopèdic). Es poden fer servir aparells removibles (el nen se’ls pot treure i posar) o fixos (només els pot posar i treure l’odontòloga).
L’elecció depèn de diversos factors: els aparells amovibles són més còmodes, perquè la canalla se’ls pot treure per menjar, parlar o fer esport. Per altra banda, requereixen de la seva col·laboració: cal dur-los la major part del dia (generalment al voltant de 16 hores). Els aparells fixos són més incòmodes, però és més efectiva quan la canalla no col·labora gaire en el tractament.
Amb els aparells removibles s’aconsegueix corregir problemes que si s’ajornen són molt més difícils d’arreglar, com mossegades creuades (tancar amb les dents inferiors per davant o per fora de les superiors), manca d’harmonia entre maxil·lars, mossegades obertes (les dents no arriben a tocar en un sector) o paladars massa estrets.
Càries, Tractament
La càries és una infecció del teixit dental, o més aviat, una descalcificació de les dents degut a l’acció de bacteris. Hi ha 3 factors que afavoreixen l’aparició de la càries:
- El substrat: en algunes persones les dents són més sensibles a la càries.
- Els agents actius: no rentar-se les dents bé fa que es formi una película de bacteris que ataquen l’esmalt de les dents.
- El combustible: els sucres refinats són convertits en àcids pels bacteris. Aquest àcid desfà els cristalls que formen la dent.
Càries i dieta. Per què es corquen les dents?
Si heu triat la dieta, ho heu encertat. Els éssers humans consumim sucres refinats, molt més que cap altre animal dentat. Per això tenim càries. Una dieta sense sucres refinats rarament produeix càries.
En acabar un àpat, els bacteris de la placa dental, que viuen sobre la superfície de les dents, fermenten els sucres, i generen àcid. Aquest àcid és tamponat per la saliva, que torna a restaurar un pH neutre, però triga més de mitja hora en fer-ho. Si mengem 3 cops al dia, tindrem 1h i mitja d’atac àcid. Si mengem 6 cops al dia, el doble. Per tant, és essencial limitar el consum de sucres refinats, però també limitar el número de vegades que “piquem” al dia: concentrem els àpats.
Si tens càries, és pràcticament sempre per un excés de sucres a la dieta. De vegades, els aliments ensucrats són obvis: brioxeria, galetes, xocolata, caramels o xiclets. Però atenció: hi ha aliments molt ensucrats que no es perceben com a tals, com iogurts (un iogurt amb gust de fruita pot tenir l’equivalent de 2 cullerades de sucre) sucs de fruita (apart del sucre de la fruita, molts en porten d’afegit) o cereals d’esmorzar (solen dur sucres o xarops).
El tractament de la càries no ha de consistir només a reparar les dents malmeses o substituir-les. Això soluciona les seqüeles de la càries (prevenció terciària), hi ha 2 nivells de prevenció abans: evitar l’aparició de noves càries (prevenció primària) i detectar les càries quan encara són petites (prevenció secundària). Cal, doncs modificar la dieta (prevenció primària) i acudir al dentista almenys 1 cop l’any (prevenció secundària). Acabem amb la càries amb la millor estratègia: la prevenció.
