Implants dentals, Tractament
Un implant dental osteointegrat és un cargol de titani o d’òxid de zirconi que substitueix l’arrel d’una dent. Aquest tipus d’implants, desenvolupats pel professor P.I. Branemark, un traumatòleg suec, té més de 50 anys d’experiència i ha permès dur pròtesis fixes a milions de persones a tot el món.
L’implant osteointegrat està unit a l’os i és immòbil (al contrari d’una dent, que té un cert moviment). No s’hi pot fer càries, no té sensibilitat al fred o la calor i no fa mal en mossegar. Però això no vol dir que no s’hagi de mantenir: com en una dent natural, la dent artificial unida a l’implant s’embruta, i si no es neteja adequadament ni se n’elimina regularment el càlcul (una biopel·lícula bacteriana calcificada que s’elimina amb una higiene a la consulta dental) pot perdre el suport ossi i caure.
Generalment, les dents naturals mantenen una geniva amb millor aspecte que els implants dentals, perquè quan s’extrau una dent sol perdre’s una part de l’os i la geniva que l’envoltava. Per això es convenient mantenir les dents, perquè sol ser més senzill que tinguin un aspecte natural (són naturals). Quan no es poden mantenir, l’implant sol ser una bona opció.
I quan dura una dent o un implant? Una dent pot durar tota la vida si se’n té cura. Els implants tenen un percentatge d’èxit al voltant del 95%, i generalment duren molts anys, sempre que es cuidin bé. En el cas que es perdin, generalment se’n pot posar un altre, i generalment tenen una garantia de molts anys.
Implants dentals, Ortodòncia, Tractament
Una caiguda, un cop, un accident en menjar. Les dents estan preparades per a rebre molta força, però es poden moure, poden saltar o es poden trencar. Què cal fer?
Si la dent ha saltat o s’ha mogut:
- Si és de llet, no es pot tornar a posar a lloc.
- Si és una dent permanent i està sencera, cal intentar reposar-la en els primers minuts. Si està bruta, cal netejar-la abans amb aigua corrent o sèrum.
- Si no es pot netejar o no es pot col·locar, convé no remenar-la, si està fora de la boca conservar-la dins de la pròpia saliva, o sèrum fisiològic (es pot trobar en una farmàcia) i acudir a la consulta dental al més aviat possible.
Si la dent s’ha trencat:
- Convé conservar el fragment trencat, si és possible trobar-lo.
- Cal acudir a la consulta dental, per tal de valorar la dent i decidir-ne el tractament.
Si es practiquen esports de contacte, amb alt risc de patir traumes a les dents (arts marcials i boxa, hoquei, esports d’equip de pilota) convé fer-se un protector bucal. Eviten que les dents es trenquin o que saltin. N’hi ha de diversos tipus, però els fets a mida a la consulta dental són els que proporcionen major comoditat i protecció, i no afecten el rendiment esportiu. Més val prevenir.
Compte: moltes dents que es trenquen sense que hi hagi un traumatisme (un cop, una caiguda) són fractures degudes a càries. La càries és una malaltia en què es produeix una descalcificació de la dent, provocada per bacteris. Aquesta descalcificació pot passar desapercebuda fins que la dent es trenca. Per això cal anar al dentista un cop l’any, i segons el risc de càries, pot caldre fer radiografies per detectar la càries inicial, abans que trenqui les dents.
Tractament
Quan una dent perd part de la seva geniva i queda exposada part de l’arrel parlem d’una recessió gingival. Sol deure’s a un fre (un plec de teixit que estira de la geniva), a una malposició dental (la dent està fora del seu embolcall ossi) o a la tosca (restes de calç i de placa bacteriana que es formen al voltant de les dents). En tot cas, sempre convé eliminar la causa que ha produït, però també pot ser convenient corregir la recessió.
Hi ha diverses tècniques per a cobrir una arrel exposada, i la tria dependrà de diversos factors: l’estat de les dents veïnes, l’estètica o com és de bona la higiene dental són importants. Són les tècniques de cirurgia mucogingival. Una de les més comunes és l’empelt gingival lliure, que consisteix a trasplantar un fragment de geniva del paladar a la zona on falta geniva. Una altra és l’empelt de teixit connectiu subepitelial, que es diferencia de l’anterior pel fet que es col·loca dins la geniva, i no sobre ella.
Si bé les recessions no solen fer perdre una dent, sí que poden provocar molèsties. sensibilitat amb el fred, inflamació de la geniva (perquè és més dèbil i delicada que la geniva normal) o dificultat per a raspallar-se. En altres casos, poden no donar cap molèstia, i tenir només una repercussió estètica. Serà l’odontòloga/odontòleg qui t’aconsellarà sobre el tractament de les recessions.
