93 872 07 67
Un cop a una dent. No perdem la calma.

Un cop a una dent. No perdem la calma.

Implants dentals, Ortodòncia, Tractament

Una caiguda, un cop, un accident en menjar. Les dents estan preparades per a rebre molta força, però es poden moure, poden saltar o es poden trencar. Què cal fer?

Si la dent ha saltat o s’ha mogut:

  • Si és de llet, no es pot tornar a posar a lloc.
  • Si és una dent permanent i està sencera, cal intentar reposar-la en els primers minuts. Si està bruta, cal netejar-la abans amb aigua corrent o sèrum.
  • Si no es pot netejar o no es pot col·locar, convé no remenar-la, si està fora de la boca conservar-la dins de la pròpia saliva, o sèrum fisiològic (es pot trobar en una farmàcia) i acudir a la consulta dental al més aviat possible.

Si la dent s’ha trencat:

  • Convé conservar el fragment trencat, si és possible trobar-lo.
  • Cal acudir a la consulta dental, per tal de valorar la dent i decidir-ne el tractament.

Si es practiquen esports de contacte, amb alt risc de patir traumes a les dents (arts marcials i boxa, hoquei, esports d’equip de pilota) convé fer-se un protector bucal. Eviten que les dents es trenquin o que saltin. N’hi ha de diversos tipus, però els fets a mida a la consulta dental són els que proporcionen major comoditat i protecció, i no afecten el rendiment esportiu. Més val prevenir.

Compte: moltes dents que es trenquen sense que hi hagi un traumatisme (un cop, una caiguda) són fractures degudes a càries. La càries és una malaltia en què es produeix una descalcificació de la dent, provocada per bacteris. Aquesta descalcificació pot passar desapercebuda fins que la dent es trenca. Per això cal anar al dentista un cop l’any, i segons el risc de càries, pot caldre fer radiografies per detectar la càries inicial, abans que trenqui les dents.

Se m’ha encongit la geniva d’una dent. Què es pot fer?

Se m’ha encongit la geniva d’una dent. Què es pot fer?

Tractament

Quan una dent perd part de la seva geniva i queda exposada part de l’arrel parlem d’una recessió gingival. Sol deure’s a un fre (un plec de teixit que estira de la geniva), a una malposició dental (la dent està fora del seu embolcall ossi) o a la tosca (restes de calç i de placa bacteriana que es formen al voltant de les dents). En tot cas, sempre convé eliminar la causa que ha produït, però també pot ser convenient corregir la recessió.

Hi ha diverses tècniques per a cobrir una arrel exposada, i la tria dependrà de diversos factors: l’estat de les dents veïnes, l’estètica o com és de bona la higiene dental són importants. Són les tècniques de cirurgia mucogingival. Una de les més comunes és l’empelt gingival lliure, que consisteix a trasplantar un fragment de geniva del paladar a la zona on falta geniva. Una altra és l’empelt de teixit connectiu subepitelial, que es diferencia de l’anterior pel fet que es col·loca dins la geniva, i no sobre ella.

Si bé les recessions no solen fer perdre una dent, sí que poden provocar molèsties. sensibilitat amb el fred, inflamació de la geniva (perquè és més dèbil i delicada que la geniva normal) o dificultat per a raspallar-se. En altres casos, poden no donar cap molèstia, i tenir només una repercussió estètica. Serà l’odontòloga/odontòleg qui t’aconsellarà sobre el tractament de les recessions.