93 872 07 67
No tinc dents, o en tinc molt poques. Què puc fer?

No tinc dents, o en tinc molt poques. Què puc fer?

Si no es tenen dents, el tractament més senzill és fer una pròtesi completa (una dentadura). La dentadura sol permetre tornar a mastegar i fer vida social, i si està ben dissenyada costa adonar-se’n que la persona la porta. Però no sempre és fàcil adaptar-se. La pròtesi superior sol donar menys problemes: té una base ampla al paladar que permet que no caigui fàcilment. Però la pròtesi inferior, que no té paladar perquè ha de deixar lloc a la llengua és una altra història: moltes vegades costa de menjar-hi o parlar-hi.

Els adhesius de pròtesi poden ajudar a que la dentadura no caigui, però les pròtesis han d’estar ben adaptades. És l’adaptació de la pròtesi el que permet que no caigui. Una pròtesi ben ajustada no deixa quasi lloc per a l’adhesiu, que tan sols es fa servir per assegurar-la.

Però si volem una solució més segura, els implants són el més adequat. Hi ha 2 grans tipus de pròtesis completes sobre implants: les pròtesis fixes i les sobredentadures. Les primeres són pròtesis que van cargolades als implants, i que només pot treure o posar el dentista. Són còmodes, però més laborioses  de reparar si es trenca alguna cosa. Les sobredentadures són pròtesis completes que van fixades sobre els implants amb uns dispositius plàstics (com els agafadors de la roba, per exemple). Es poden treure i posar (per netejar-les bé), però en parlar o menjar no cauen.

Hi ha, doncs, diversos models de pròtesis sobre implants, amb un ventall de preus força ample. T’ajudarem a escollir el tipus que més et convingui.

Tractament ortodòntic removible o fix?

Tractament ortodòntic removible o fix?

Certes alteracions de posició de les dents requereixen un tractament precoç, quan encara no estan totes les dents recanviades i la canalla està creixent. Això sol ser entre els 6 i els 13 anys d’edat. En aquest moment es pot influir sobre el creixement (tractament ortopèdic). Es poden fer servir aparells removibles (el nen se’ls pot treure i posar) o fixos (només els pot posar i treure l’odontòloga).

L’elecció depèn de diversos factors: els aparells amovibles són més còmodes, perquè la canalla se’ls pot treure per menjar, parlar o fer esport. Per altra banda, requereixen de la seva col·laboració: cal dur-los la major part del dia (generalment al voltant de 16 hores). Els aparells fixos són més incòmodes, però és més efectiva quan la canalla no col·labora gaire en el tractament.

Amb els aparells removibles s’aconsegueix corregir problemes que si s’ajornen són molt més difícils d’arreglar, com mossegades creuades (tancar amb les dents inferiors per davant o per fora de les superiors), manca d’harmonia entre maxil·lars, mossegades obertes (les dents no arriben a tocar en un sector) o paladars massa estrets.