A més de la dieta, els fluorurs són una eina molt útil per a reforçar l’esmalt: tornen els cristalls de l’esmalt de les dents més resistents a l’àcid dels bacteris. Al nostre país l’aigua no sol contenir gaire fluorurs, amb algunes excepcions (Caldes de Malavella, per exemple). De manera que la font de fluorurs solen ser els fluorurs tòpics: pastes de dents, col·lutoris (líquids per a glopejar) i productes d’aplicació professional.
Les pastes de dents solen contenir fluor. Les adultes entre 1400 i 2500 ppm de fluorur, i les infantils, menys. Les pastes o col·lutoris s’han de fer servir respectant les indicacions i la posologia per a l’edat indicada. No es poden empassar, i cal deixar-les fora de l’abast dels nens, perquè el fluorur ingerit en grans quantitats pot ser molt tòxic.
El fluorur també pot aplicar-se com a vernís (un líquid viscós i enganxós amb què es pinten les dents dels nens) o fluorur d’aplicació professional. Aquest darrer és un gel tixotròpic àcid, que s’aplica un o dos cops l’any després de fer una higiene dental i reforça l’esmalt.
Per a prevenir càries millor fluorur o raspall?
El raspall de dents és una de les millors eines per eliminar la placa dental, que és una pel·licula que es forma sobre les dents i permet el creixement de bactèries. Els millors mètodes per eliminar aquesta placa són els mecànics (raspalls de dents, raspalls interdentals o seda dental). També hi ha productes químics que ajuden a eliminar aquesta placa bacteriana, com els detergents dels dentifricis o diferent substàncies antisèptiques (per exemple, la clorhexidina, el triclosan o el fluorur).
Els fluorurs tenen una certa acció bactericida, però el seu mecanisme d’acció per a prevenir la càries és un altre: es combinen amb la hidroxiapatita, el mineral que forma la part dura de les dents, i formen fluoroapatita. La fluorooapatita és més resistents als atacs àcids que la hidroxiapatita, i per tant, més resistent a la càries.
Tot i que la primera mesura per a lluitar contra la càries (i contra altres malalties) ha de ser tenir una dieta baixa en sucres i evitar menjar entre àpats, els fluorurs han demostrat eficàcia en la reducció del risc de càries. Els fluorurs poden ser sistèmics (els que es prenen per via oral), en forma d’aigües fluorades o de suplements dietètics, o bé tòpics (els que s’apliquen sobre les dents). Els tòpics són els d’ús més extès, principalment en forma de dentifricis, col·lutoris (líquids per glopeigs) i gels d’aplicació professional. Correspondrà a l’odontòloga assessorar-nos sobre l’ús més adequat i les precaucions a prendre amb els fluorurs.
Així, doncs, raspall o fluorurs? El raspall és necessari per evitar no només la càries, sinó també les malalties de les genives. Els fluorurs permeten reduir el risc de càries, però s’han de complementar amb una dieta baixa en sucres.
