Una caiguda, un cop, un accident en menjar. Les dents estan preparades per a rebre molta força, però es poden moure, poden saltar o es poden trencar. Què cal fer?
Si la dent ha saltat o s’ha mogut:
- Si és de llet, no es pot tornar a posar a lloc.
- Si és una dent permanent i està sencera, cal intentar reposar-la en els primers minuts. Si està bruta, cal netejar-la abans amb aigua corrent o sèrum.
- Si no es pot netejar o no es pot col·locar, convé no remenar-la, si està fora de la boca conservar-la dins de la pròpia saliva, o sèrum fisiològic (es pot trobar en una farmàcia) i acudir a la consulta dental al més aviat possible.
Si la dent s’ha trencat:
- Convé conservar el fragment trencat, si és possible trobar-lo.
- Cal acudir a la consulta dental, per tal de valorar la dent i decidir-ne el tractament.
Si es practiquen esports de contacte, amb alt risc de patir traumes a les dents (arts marcials i boxa, hoquei, esports d’equip de pilota) convé fer-se un protector bucal. Eviten que les dents es trenquin o que saltin. N’hi ha de diversos tipus, però els fets a mida a la consulta dental són els que proporcionen major comoditat i protecció, i no afecten el rendiment esportiu. Més val prevenir.
Compte: moltes dents que es trenquen sense que hi hagi un traumatisme (un cop, una caiguda) són fractures degudes a càries. La càries és una malaltia en què es produeix una descalcificació de la dent, provocada per bacteris. Aquesta descalcificació pot passar desapercebuda fins que la dent es trenca. Per això cal anar al dentista un cop l’any, i segons el risc de càries, pot caldre fer radiografies per detectar la càries inicial, abans que trenqui les dents.
