Quan una dent perd part de la seva geniva i queda exposada part de l’arrel parlem d’una recessió gingival. Sol deure’s a un fre (un plec de teixit que estira de la geniva), a una malposició dental (la dent està fora del seu embolcall ossi) o a la tosca (restes de calç i de placa bacteriana que es formen al voltant de les dents). En tot cas, sempre convé eliminar la causa que ha produït, però també pot ser convenient corregir la recessió.
Hi ha diverses tècniques per a cobrir una arrel exposada, i la tria dependrà de diversos factors: l’estat de les dents veïnes, l’estètica o com és de bona la higiene dental són importants. Són les tècniques de cirurgia mucogingival. Una de les més comunes és l’empelt gingival lliure, que consisteix a trasplantar un fragment de geniva del paladar a la zona on falta geniva. Una altra és l’empelt de teixit connectiu subepitelial, que es diferencia de l’anterior pel fet que es col·loca dins la geniva, i no sobre ella.
Si bé les recessions no solen fer perdre una dent, sí que poden provocar molèsties. sensibilitat amb el fred, inflamació de la geniva (perquè és més dèbil i delicada que la geniva normal) o dificultat per a raspallar-se. En altres casos, poden no donar cap molèstia, i tenir només una repercussió estètica. Serà l’odontòloga/odontòleg qui t’aconsellarà sobre el tractament de les recessions.
