Tractament
Els queixals del seny al nostre medi solen sortir entre els 18 i els 20 anys, però poden sortir tan aviat com als 14 o més tard dels 20. Normalment els queixals del seny inferiors solen tenir problemes d’espai, mentre que els superiors solen acabar sortint completament amb major facilitat.
Cal l’extracció quan es dóna una de les següents condicions:
· Tenen càries extenses, perquè són dents amb una configuració molt irregular i és difícil desvitalitzar-los bé (fer un tractament d’endodòncia).
· La dent veïna té càries extenses que són difícils d’arreglar si es conserva el queixal del seny. La posició del queixal del seny pot afavorir aquestes càries, perquè atrapa aliment.
· Hi ha quists o tumors al teixit del queixal del seny. Són lesions infreqüents, i la més comú amb diferència és el quist i el quist dental col·lateral, ambdós de causa inflamatòria.
· Hi ha inflamacions repetides (inflamacions que apareixen reiteradament perquè el queixal no està totalment sortit, i s’acumulen microbis a sota de la geniva que el cobreix parcialment).
· Freguen la mucosa o provoquen mossegades (especialment es produeix als queixals del seny superiors, que surten cap a la galta i poden provocar úlceres doloroses en clavar-s’hi.
· El pacient pateix una infecció de les genives que provoca pèrdua de l’os que subjecta les dents (periodontitis). El queixal del seny pot afavorir la malaltia, actuant de “refugi” per a microbis agressius.
· Manca espai per a les dents. El queixal del seny no és l’únic responsable que les dents es trobin mal alineades, però en algunes situacions aquesta manca d’alineació i d’espai pot impedir que el queixal surti bé.
Si els queixals del seny s’extrauen abans que acabi la formació de les arrels (al voltant dels 20-22 anys) l’extracció és més senzilla, de manera que molts professionals recomanen fer l’extracció si preveuen que els queixals del seny no podran sortir bé. L’extracció de queixals del seny és una de les intervencions més freqüents en Cirurgia Bucal i el nostre equip té una gran experiència en aquest tractament.
Ortodòncia
L’ortodòncia (redreçar i alinear les dents) es pot fer a qualsevol edat. De fet, aquest tractament ha deixat de ser quasi exclusiu de nens i adolescents, i s’ha popularitzat entre els adults, sobretot gràcies a millores a la mecànica dels aparells.
En ocasions, pot caldre fer el tractament abans de recanviar les dents de llet, que es recanvien aproximadament entre els 6 i els 12 anys d’edat. Els tractaments que es fan en aquesta edat, quan encara no s’ha acabat el tractament, s’anomenen ortopèdics, funcionals o de primera fase. El seu objectiu no és aconseguir un bon alineament de les dents, sinó més aviat corregir alteracions de posició o desenvolupament (per exemple, dents superiors massa avançades, dents que tanquen “per dins” de les altres, manca de congruència entre dents superiors i inferiors). Aquesta correcció ajuda molt a aconseguir resultats estètics i funcionals òptims. Per als tractaments ortopèdics es solen emprar aparells que es treuen i es posen, tot i que també poden fer-se servir aparells fixes.
En altres ocasions, el tractament ortodòncic s’inicia quan ja s’han recanviat totes les dents de llet, més tard dels 12-13 anys. En aquest cas, els ossos maxil·lars ja han crescut força, i el tractament té per objecte corregir la posició dental de forma més fina, sense influir gaire en la posició dels ossos maxil·lars.
A tall de resum, en alguns casos, serà precís fer un tractament ortopèdic, que sol fer-se més tard dels 6 anys, i esperar que es recanviïn les dents de llet. Això sol deixar unes dents alineades, amb prou espai i que encaixen bé. Si es vol aconseguir una posició més precisa de les dents, es pot esperar uns anys per a corregir a partir dels 12-13 amb ortodòncia fixa.
Tractament
La principal causa de les malalties de genives i de les dents és la placa bacteriana. Aquesta pot provocar càries i també pèrdua de suport de les dents, especialment quan es calcifica i esdevé carrall. La placa la podem eliminar amb el raspallat dental amb dentifrici, i també ajudant-nos amb eines addicionals, com el fil dental, els raspalls interdentals o alguns líquids per glopejar. Però el carrall està calcificat, és un mineral, i ha d’ésser eliminat amb estris especials a la consulta de l’odontòleg. La periodicitat de les higienes a la consulta de l’odontòleg depèn de diversos factors: la resistència de la geniva, la qualitat de la higiene o la composició de la saliva hi tenen molt a veure. Així, mentre per algunes persones 1 cop l’any és suficient, altres necessiten fer-se higienes més sovint. La higiene no és només l’eliminació de la capa superficial del carrall, sinó que inclou l’eliminació completa de la placa, el polit de les dents i, en cas que sigui necessari, l’aplicació de vernissos o gels de fluor. Per això és important que la faci personal amb experiència i formació adequada. Al nostre centre les higienes les fan les nostres higienistes, les Sres. Grané, Jiménez i Muñoz.
Periodòncia
La periodòncia és la disciplina que tracta les malalties que afecten les dents i el seu aparell de suport (les genives, el lligament periodontal i l’os alveolar). Les principals malalties són la gingivitis (inflamació de les genives) i la periodontitis – vulgarment coneguda com a piorrea -, que afegeix inflamació i pèrdua del suport de les dents. Aquestes malalties són causades per la placa i el carrall, que contenen bacteris i en enganxar-se a les dents fan que aquestes perdin suport. La majoria de persones, si tenen placa i carrall sobre les dents, perden suport lentament, al llarg dels anys. Però algunes persones són molt vulnerables i poden perdre suport ràpidament durant la joventut. Per això és important revisar l’estat de les genives: la malaltia periodontal sol tenir símptomes inicialment poc alarmants, però és irreversible i pot provocar pèrdua de dents si no es controla. La malaltia periodontal sol tractar-se netejant les dents de carrall i placa, generalment amb instruments ultrasònics o manuals i revisant-les periòdicament per eliminar els dipòsits incipients. Però l’altre pilar fonamental del tractament és mantenir una bona higiene dental a casa. Una altra vessant de la periodòncia és la cirurgia mucogingival, que tracta les pèrdues o atròfies localitzades de geniva. Les més comuns són els excessos de geniva i les recessions (pèrdues de geniva), que es tracten amb diferents tècniques quirúrgiques. Per últim, els implants dentals, tot i que tenen una unió amb l’os alveolar diferent de les dents naturals, també són susceptibles a l’acumulació de placa i carrall. Per tant, han de revisar-se i netejar-se periòdicament fent servir tècniques adequades. La responsable dels tractaments periodontals al nostre centre és la Dra. Amado.
Tractament Ortodòncia
L’Ortodòncia és una especialitat de l’Odontologia que s’ocupa del diagnòstic i el tractament de les maloclusions dentals. Aquestes maloclusions són degudes a la mala posició de les dents i, en ocasions, també dels ossos maxil·lars. Les maloclusions dentals poden provocar l’aparició de problemas funcionals (desviació de la mandíbula, alteracions de l’articulació temporomandibular), de problemes estètics (estètica dental i facial) i també poden dificultar la higiene dental.
És recomanable consultar l’ortodoncista quan el nen té entre 4 i 6 anys: a aquesta edat ja poden detectar-se les maloclusions greus (paladar estret, mossegada creuada, relació incorrecta entre els maxil·lars), que són més senzilles de tractar precoçment (entre els 6 i 8 anys d’edat). A més, poden millorar-se les condicions dels maxil·lars per afavorir una millor erupció de les dents definitives. No cal dir que la persistència d’hàbits potencialment perjudicials (xuclar-se el dit, fer servir xumet o biberó més enllà de l’any i mig, etc.) potencia les maloclusions dentals i que l’herència és un altre factor a tenir en compte.
Si la maloclusió no és greu, l’ortodoncista pot recomanar esperar la finalització del recanvi dental (entre els 11 i els 13 anys d’edat) per tal de començar el tractament d’Ortodòncia.
També convé consultar l’ortodoncista davant la pèrdua precoç d’una o més dents (pot ser necessari col•locar un aparell per tal de conservar l’espai per a la dent permanent) o davant la falta de recanvi de qualsevol dent de llet.
Influeixen les característiques individuals en el tractament?
Com a totes les especialitats odontològiques, l’estudi i el tractament de cada pacient s’adapta a les seves característiques individuals. Toti que hi ha patrons comuns, no hi ha 2 maloclusions iguals; així, no hi ha dos tractaments idèntics.
Pot fer-se Ortodòncia en adults?
El moviment de les dents amb Ortodòncia pot dur-se a terme a qualsevol edat. Tot i això, el pacient adult té unes característiques específiques que determinen el tractament ortodóncic: amb freqüència l’adult té o ha tingut càries, sovint li falta alguna dent i pot tenir problemes de les genives. És per això que resulta fonamental planificar i programar entre els diferents especialistes el pla de tractament. Només així s’obté el millor resultat possible.
En ocasions, també es recorre a l’Ortodòncia en pacients adults per tal de millorar la posició de les dents abans de col·locar pròtesis o implants. Els tractaments en adults solen durar entre 12 i 18 mesos i els resultats són estables, gràcies a retenidors fixos invisibles.
El tractament és dolorós?
La col·locació dels aparells d’Ortodòncia no provoca dolor i per això es fa sense anestèsia. Durant els primers dies del tractament el moviment dentari pot provocar una certa incomoditat o molèstia; també de vegades es produeix algun fregament a la part interna de la galta o els llavis, pel general a l’inici del tractament.
L’Ortodòncia pot malmetre les dents?
Si el tractament és l’adequat (amb on revisions freqüents i bona higiene dental del pacient), els efectes secundaris de l’Ortodòncia són rars.
La higiene dental és fonamental durant el tractament: cal raspallar-se bé després de cada àpat per evitar que apareguin càries, descalcificacions de l’esmalt i gingivitis.
Quins tipus d’aparells existeixen?
En els tractaments d’Ortodòncia es posen aparells de treure i posar o aparells fixos. Els aparells de treure i posar es solen fer servir en pacients en edat de creixement. També estan els aparells transparents de treure i posar Invisalign®, que es fan servir en adults per tractar algunes maloclusions dentals lleus. Entre els aparells fixos, podem optar pels bràquets metàl·lics, els bràquets estètics (blancs o transparents), els bràquets de baixa fricció (més ràpids) i els bràquets linguals (no visibles).
Quan es recorre a la cirurgia?
Quan les alteracions dels ossos facials són greus i el pacient ja ha arribat a la pubertat, en ocasions és necessari combinar el tractament ortodòncic amb la cirurgia ortognàtica (correctora dels maxil·lars) per tal de corregir la maloclusió.
En altres ocasions, es poden aplicar tècniques de cirurgia menor per ajudar al tractament d’Ortodòncia. Alguns d’aquests tractaments són l’exposició o la extracció de dents no erupcionades i la cirurgia de frens.
Al nostre centre els tractaments d’Ortodòncia els duu a terme la Dra. Cristina De la Rosa Gay.
